Servei Jove d’Atenció a les Sexualitats

ITG

He tingut relacions sexuals sense protecció, puc tindre una ITG?

Aquesta resposta no és fàcil, dependrà del tipus de pràctiques que hages realitzat, de si amb qui ho has compartit té una ITG i quin tipus d’ITG, ja que no totes es transmeten de la mateixa manera.  

Moltes persones no saben si tenen una ITG, en primer lloc, perquè moltes poden no mostrar símptomes; i, en segon lloc, perquè els seus símptomes poden ser confusos o semblants als d’altres malalties.

L’única manera fiable de detectar una ITG és fer-nos anàlisis de forma periòdica en cas que siguem sexualment actives.  

Per a properes vegades, et recomanem utilitzar algun dels tipus de protecció recomanats en l’article “Com em puc protegir durant el sexe?” 

Entés, crec que puc tenir una ITG, què faig?

És molt important detectar les ITG per dos motius: primer, en cas que no les detectem poden derivar en complicacions més grans i irreversibles i, segon, saber que tenim una ITG ens ajudarà a disminuir el risc de transmetre-la a altres persones.

No es pot saber mirant a algú si té una infecció de transmissió sexual i, sovint, les ITG no mostren gaires signes. En cas de tenir símptomes, aquests podrien ser:

  • Secreció d’òrgans sexuals: els fluids com el semen, preejaculació, flux i flux vaginal, sang menstrual i fluid rectal (anal) són comuns i saludables. No obstant això, si alguna cosa canvia, es veu diferent, té una consistència diferent o fa una olor diferent, podria ser un signe d’una ITG. 
  • Irritació en orinar: dolor en orinar, sensació d’haver d’orinar tot el temps o dificultat per orinar. 
  • Pruïja genital: molta picor a la zona genital. 
  • Dolor pelvià perceptible: dolor sord a l’àrea pelviana o abdominal.
  • Canvis a la pell: erupcions, bonys, protuberàncies o nafres a l’anus, el penis, els testicles, la vulva o l’àrea vaginal.

Revisar el teu cos és una excel·lent manera de conéixer-lo i saber com es veu normalment, però no és una forma cent per cent fiable de saber si tens o no una ITG. Si sospitem que podem tenir-ne una, la millor manera de sortir de dubtes és fer-nos la prova. Si vols fer-te’n una, et pots acostar al teu CIPS de referència, a una unitat de salut sexual i reproductiva (abans es deia Planificació Familiar) o al teu centre d’atenció primària. No et preocupes, són proves senzilles i molt habituals. 

Una ITG és per a sempre?

Depén.

Algunes són curables, cosa que significa que ja no la tindràs, però podries tornar a contraure-la si hi entres en contacte de nou. La clamídia, la gonorrea, els polls púbics, la tricomoniasi i la sífilis són ITG curables.

Si una ITG no es pot curar, aleshores és tractable. Això significa que viuràs amb ella, però, seguint el tractament, podràs portar una vida sana i continuar tenint relacions sexuals saludables, fins i tot embarassos saludables. El VIH, les berrugues genitals i l’herpes genital són exemples d’ITG tractables. 

Totes les ITG ara tenen cura o tractament. Com més prompte algú descobrisca que té una ITG, abans podrà obtenir la cura o començar el tractament. La recomanació general per fer proves és cada sis mesos aproximadament, o amb cada nova parella. 

Si ja has rebut els resultats i t’han diagnosticat alguna ITG, per a evitar complicacions, comença el tractament com més aviat millor.

A més, caldrà que parles amb les persones amb qui has mantingut relacions sexuals anteriorment per a evitar que aquestes puguen contagiar-ne d’altres i perquè puguen començar els seus tractaments si cal.

Patir una ITG no és motiu de culpa, ja que la majoria de les persones som vulnerables a contagiar-nos. 

La sexualitat també implica riscos: informa’t, protegeix-te i gaudeix amb seguretat!